fb

Scaramouche

Teatre Victòria - Barcelona
 
  (Valoració mitjana: 4)
1476 visites
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
L'any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi.

La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un penques amb molt talent que viu en una companyia de teatre de Comedia de'll Arte i és l'amant de Camila, una jove actriu d'una bellesa i sensualitat extraordinàries. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat pel Marquès de l'Echalonne i que és un intel·lectual que s'encarrega de la biblioteca de Palau i viu enamorat d'Olympia (que és la promesa del Marquès).

Els personatges fan un viatge fins a París on trobaran els seus destins: Olympia es casarà a Versalles amb el Marquès, la companyia ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels Italians i el poble aconseguirà la seva llibertat, igualtat i fraternitat quan prengui la Bastilla.

En aquest context de revolta i canvis, Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que escriurà pamflets revolucionaris i s'enfrontarà amb l'aristocràcia donant esperança a tothom.

CONDICIONS

20% de descompte disponible només pels dijous i fins la funció del 08 de gener-> localitats de PLATEA FONS
Resta de funcions: sense descompte

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Toni Viñals Scaramouche
Ana San Martín Olympia
Ivan Labanda Marquès de l'Echalonne
Mireia Mambo Camilla
Jordi Coromina Bàrtolo
Clara Moraleda Fanny
Albert Mora Philippe

Repartiment: Frank Capdet Pitu Manubens Anna Alborch Pep Ferrer Eduard Mauri Jan Forrellat Lucía Torres Cristina Murillo Mireia Dolç i Neus Pàmies.

EQUIP ARTÍSTIC
Llibret Joan Lluís Bozzo
Lletres cançons Joan Lluís Bozzo David Pintó Joan Vives
Música Albert Guinovart
Direcció Joan Lluís Bozzo
Direcció musical Joan Vives
Coreografia Francesc Abós
Escenografia Alfons Flores
Vestuari Montse Amenós
Disseny d'il·luminació Albert Faura
Disseny de so Roc Mateu
Caracterització Eva Fernàndez
Càsting Miquel Periel
Ajudant de direcció David Pintó
Mestre d'armes Jesús Esperanza
Producció executiva i gerència Anna Rosa Cisquella



RECOMANACIONS
Francesc Xavier
Francesc Xavier
8 de de novembre del 2016 a les 13:28h
Molt fluix

Bon marketing, bon vestuari i perruqueria, bon joc d'espases... però res mes. L'obra molt i molt fluixa. Ni llibret ni música es salven. Per mi va ser una gran decepció. Gens recomanable. Per mi, immoral gastar diner públic en subvencionar això, sense exigir-ne prèviament un mínim de qualitat.

Neus
Neus
27 de d'octubre del 2016 a les 21:03h
“Mar i Cel va deixar el llistó molt alt”

El musical “Scaramouche” està basat en la novel·la homònima de l’escriptor Rafael Sabatini (1875-1950), publicada en 1921, ambientada en la França revolucionaria del segle XVIII.

“Scaramouche” és una comèdia musical d’aventures, amor i revolució.

L’acció es situa a França. Any 1789. El poble francès passa gana , i a més està  injustament castigat per una noblesa autoritària i dèspota . Scarasmouche és l’heroi que amagat sota una màscara, s’enfronta a l’aristocràcia francesa convertint-se en el defensor del poble .

Scaramoche és el símbol universal que representa l’esperança,la justícia i la llibertat.

Sóc una gran seguidora de Dagoll Dagom, una de les companyies més importants dins del teatre  musical de casa nostre. He tingut la gran sort de haver poder vist molts dels seus musicals, i de tots en guardo un bon record (“La nit de Sant Joan”, “Mar i cel”, “Boscos endins”, “Cop de rock”,…).

Amb “Scaramouche” he tingut la sensació de que hi ha faltat alguna cosa. No m’ha arribat. L’he trobat superficial i antiquat. No m’ha transmès cap tipus d’emoció.

S’ha de reconèixer que es tracta d’un musical d’una gran qualitat : el combat d’espases és increïble !!!, de les millors lluites amb espasa que s’ha pogut veure dalt d’un escenari. Cal dir que totes aquestes lluites fa mesos que es van estar preparant, molts dels actors van rebre classes de la mà del prestigiós mestre d’esgrima Jesús Esperanza.

La música d’Albert Guinovart és extraordinària , el vestuari de Montse Amenós  espectacular, les veus de tots els actors d’un gran nivell , l’escenografia d’Alfons Flores majestuosa, l’orquestració en directe tot un luxe,…,en fi… tot en el seu conjunt extraordinari.

Dons…, què m’ha passat?. No m’he cregut als personatges.

La veritat, m’esperava molt més de “Scaramouche”.

Isabel
Isabel
16 de d'octubre del 2016 a les 17:03h
Molt recomanable!

Vaig difrutar molt tant amb les imterpretacions musicals com amb la interpretació, vestuari i posada en escena.

Carmen
Carmen
11 de d'octubre del 2016 a les 06:42h
Muy Recomendable!

Es un musical que no tiene nada que envidiar a los del West End! Nos encantó! Es

una comedia divertida con buena interpretación, vestuario fantastico y la música suena muy bien. Quizás le falta un poco más de baile.  Nuestra puntuación seria un 9 sobre 10.

Xavier
Xavier
10 de d'octubre del 2016 a les 20:13h
Gràcies!

Gràcies Albert Guinovart i Joan Lluís Bozzo!
Gràcies a tots i cadascú dels inplicats per fer-ho possible ben apassionadament. Gràcies Alfons Flores per compartir L'H des de sempre. Gràcies Toni Viñals Matas i Ivan Labanda per les vostres grans veus i interpretacions. Petonassos per tutti!

Un poquito feo
Un poquito feo
7 de d'octubre del 2016 a les 22:39h
Un musical que entra (només) pels ulls

He llegit que DD no havia arriscat. Deu semblar poc risc la inversió, crec que d’uns 800 M€. Un vestuari, "el vaixell” de l’obra, espectacular i preciós (quines sabates!), com l'escenografia. Visualment, és una festa, i gran. L’esgrima ajuda força i amb el pas de les funcions serà cada vegada menys “rígida”. Durada de 2h45’, que es podria retallar, especialment a la primera part. Hi ha també commedia dell’arte, bonic homentage al teatre com a portaveu de la denúncia del poder.

Musicalment no em va ni agradar ni desagradar, neutre, potser amb una segona visita... La història és fàcil, un punt previsible, però es guanyarà el públic. El problema és que comparem tot DD amb “Mar i cel”, i aquest llistó és dificilíssim de superar.

Les interpretacions són també el millor de l'obra, amb un Toni Viñals que no cau en la sobreactuació que els personatges podrien exigir, l’Ivan Labanda no abusa de la seva comicitat i potser li falta paper, l’Ana San Martíin està demanant a crits ser protagonista absoluta d’una comèdia i la Mireia Mambó està espectacular, llàstima que el seu paper és el més difús (no aporta gaire a la història i quan podria tenir pes dramàtic, l'obra no vol anar per aquí).

En resum: musical que segur agradarà al públic, visualment impactant, on l'embolcall tapa la falta de força del que vesteix.