fb
El Florido Pensil - nenes

El Florido Pensil - nenes

Auditori Teatre Espai Ter - Torroella De Montgrí
 
 
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
El Florido Pensil d'Andrés Sopeña torna a l'escola del No-Do, vint anys després de la primera i aplaudida adaptació teatral del seu hilarant llibre que disseccionava l'educació franquista. Ara tafaneja a l'ala reservada a les alumnes. Tendres criatures educades per ser mestresses de casa, esposes i mares.

Però aquestes eixerides i entremaliades nenes ¿amb les cues desfetes i els mitjons caiguts¿ han crescut i recorden aquells vells temps per riurese'n una estona, i ho fan amb el posat irònic de cinc magnífiques actrius: Victòria Pagès, Roser Batalla, Lloll Bertran, Isabel Rocatti i Mireia Portas.
CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

MÉS INFORMACIÓ
Autor: Andrés Sopeña

Director: Fernando Bernués i Mireia Gabilondo

Intèrprets:
Victòria Pagès Roser Batalla Lloll Bertran Isabel Rocatti Mireia Portas

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
8 de de setembre del 2016 a les 06:39h
I ens queixem del sistema educatiu d'ara...

Recordatori en clau d’humor de l’ensenyament i educació que s’impartia a les noies durant força anys del segle passat. Tot impregnat d’extrem nacionalisme i catolicisme i relegant la dona al rol matriarcal, de soferta esposa i sense cap motivació intel·lectual.
L’obra s’estructura en les diferents assignatures (religió, educació física, formació de l’esperit nacional…) que reben les cinc actrius, les “nenes”, amb exemples reals –no ho oblidem, per absurds i ridículs que ens semblin- on es repetia una i una altra vegada el paper secundari quan no marginal de la dona fora de la llar. El ritme és força constant, cosa que no és fàcil en textos tan fragmentats per blocs.
Admeto que a priori no m’atreia gaire la temàtica, per ja molt coneguda, però la meva dèria per la Roser Batalla i la Victòria Pagès em van animar. I m’ho vaig passar prou bé i fins i tot (fòbies meves) la Lloll no em va cansar sinó que em va fer molta gràcia. La Pagès està esplèndida en els diferents papers que interpreta i la Batalla aconsegueix en un segon passar de l’humor a posar-me la pell de gallina i un nus a l’estòmac amb una facilitat impressionant en l’únic moment “dramàtic”. Quina actriu! Fa gairebé 25 anys que les segueixo. Gran part del meu amor pel teatre els hi dec a elles.
Per posar una petita pega, em van sobrar algunes referències a la situació política actual, per ser un recurs massa fàcil.
En definitiva, interessant per riure i veure d’on venim, de la mà de bones interpretacions.