fb

You say tomato

Club Capitol - Barcelona
 
 
685 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

Anna Moliner i Joan Negrié tornen a la carteller amb la comèdia revelació de la passada temporada. Són la parella protagonista d'una comèdia on el diàleg còmic i la música, aprofundeixen sobre una reflexió desacomplejada i real del món en el qual vivim, la satisfacció i la felicitat en parella. En general, quan ens adonem, que deixem de tenir tota la vida per davant si no fem alguna cosa per evitar-ho, poc a poc ens fixem que la vida que haviam somiat no té res a veure amb la que tenim... És això el que volíem?

Santi, fill renegat d'una llarga nissaga de orquestristas de comarques i la Rosó, nena prodigi televisiva dels anys noranta, porten 10 anys vivint junts. La seva història d'amor va començar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar, un dia o un altre, al capdamunt de l'escena catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes s'obrin i el local s'ompli de gent per recuperar part dels diners invertits en la seva darrera gira, no tindran més remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, la seva història d'amor i quina de les dues coses està destruint a l'altre.

 

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

Entrades a 12€: EXHAURIDES

Entrades a 14€:
12 de gener

Entrades a 17€: 13, 14 i 15 de gener

Marca la promoció, identifica't com a soci i valida que les dades siguin correctes. Torna a marcar les localitats on vols aplicar el descompte i revisa que el preu sigui el promocionat. No es farà cap devolució si no es segueix el procés. Ja pots continuar amb el procés de compra!

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Autor: Joan Yago

Interpretada per Anna Moliner i Joan Negrié

Direcció: Joan Maria Segura



Horari Taquilles: 2 h. abans de començar l'espectacle

RECOMANACIONS
Avelina
Avelina
21 de de gener del 2017 a les 16:29h
Risa y forzar el pensar

Obra muy recomendable; instruye y divierte

Ana Maria
Ana Maria
16 de de gener del 2017 a les 13:22h
Sota cap concepte us la podeu perdre!

Brutal i meravellosa

Amanda
Amanda
12 de de gener del 2017 a les 13:55h
Una excel·lent interpretació

El títol està molt ben triat i és que les "paraules" que no es diuen deixen pas al: "let's call the whole thing off". La interpretació és magnifica, tant l'Anna com el Joan son creïbles, motivadors i uns artistes de musical ben entregats! Ens van portar de la mà per la seva història i ens van emocionar i fer riure. Completament recomanable per parelles i amics.

Pilar
Pilar
9 de de gener del 2017 a les 10:29h
Fresca i divertida

Molt entretinguda.... una obra amb la que surts amb el somriure a la cara pel seu final, encara que és agredolç. Hi ha molta química entre els actors, tenen el text i l'obra tan per la mà que dóna gust veure'ls. Recomanable!

Salvador
Salvador
12 de de desembre del 2016 a les 18:37h
UNA OBRA QUE FA PENSAR

Molt bona interpretació de tots dos. Un text que no ho sembla pero es un drama, la reflexió que van fent tots dos sobre la feina i la vida de parella. La representació final del musical m'ha agradat molt.

Isabel
Isabel
28 de de novembre del 2016 a les 18:47h
Fresca!

molt agradable, fàcil de seguir, i et fa pensar i sentir. Molt bona interpretació de tots dos! Totalment recomenable..

Cati
Cati
27 de de novembre del 2016 a les 20:37h
YOU SAY TOMATO

Em va agradar molt, tots dos treballent molt bé, em va passar l'estona molt ràpid i la recomano

Jordi
Jordi
23 de de novembre del 2016 a les 20:48h
Una autèntica delicia

Una obra totalment recomanable, d’aquelles que t’arriben i et toquen la fibra. Per una banda, amb un text magnífic de Joan Yago, de teatre dins del teatre, que toca temes de calat com les relacions de parella, la precarietat de la professió o les crisis vitals de l’edat, però sempre amb una gran eficàcia i amb un ritme que no decau en cap moment, mantenint viu l’interès fins al final. Però, per altra banda, cal destacar la interpretació excel·lent d’una parella actors com Anna Moliner i Joan Negrié, que no solament donen registres autèntics en cada escena, transmetent en tot moment la màgia de la situació, sinó que aconsegueixen amb molta solvència una autèntica apoteosi amb el musical final, de record francament memorable.

Josep
Josep
6 de de novembre del 2016 a les 03:01h
Una petita joia

En tenia ganes perquè quan fa un any la van fer a Barcelona no la vaig poder veure i avui al Cecuca he pogut gaudir i molt d'aquesta obra escrita per Joan Yago. Com que no sé en quin gènere enquadrar-la diré que és una muntanya russa d'emocions on hi cap tot, moments divertits, altres que et recorden un musical i altres que et porten a la reflexió. Reflexió sobre la crisi de la parella així com la frustració de deu durs anys de poble en poble sense aconseguirla fita que s'havien marcat. Una excel·lent posada en escena on els dos act@rs sense sortir de l'escenari fan tots els canvis de caracterització. Immillorable la interpretació d'Anna Moliner i Joan Negrié que aconsegueixen transmetre a l'espectador una compenetració i química entre els dos, indescriptible. El nùmero musical final espectacular, amb una perfecta interpretació de cant i ball i que ajuda a rebaixar la tensió viscuda i sortir al carrer amb un somriure. Si no l'heu vist no us la perdeu, és una petita joia. Des del 16 d'aquest mes i fins al 4 de desembre la podeu veure al Club Capitol. Val la pena!!!!!.

Un poquito feo
Un poquito feo
10 de de setembre del 2016 a les 23:58h
Molt, molt més del que el títol podria fer pensar

A “You say tomato”, assistim a la preparació d’un bolo, no gaire motivant, d’una parella d’artistes que aspiraven a molt més que a acabar interpretant duets romàntics a les festes majors. I com això afecta a la seva vida de parella, i al revès. Un text magníficament escrit pel Joan Yago (tant poc com em criden les seves obres a La Calòrica i aquest m’ha encantat), molt trampós en un intel·ligent sentit (acaba en un registre còmic, alegre, tal com comença, diferent del to més agredolç de les reflexions de la parella) que et fa sortir somrient…si bé amb el temps vas reflexionant sobre el tema realment tractat (hi ha un moment on hem de deixar de perseguir els nostres somnis i acceptar vides més segures? és això la maduresa? les crisis dels 30, 40…). Vaja, el que els americans diuen un “dramedy” molt ben construit.
Suberbes interpretacions tant del Joan Negrié que passa de malencarat a un punt desvalgut, com de l’Anna Moliner, increïble, que m’ha recordat la millor Helen Hunt o l’Àngels Gonyalons de fa 20 anys; de fet, la parella, els seus diàlegs, ha despertat en mi records de la sèrie “Boig per tu” o del musical “Estan tocant la nostra cançó”, com si aquest “You say tomato” fos una continuació deu anys després. De fet, l’espectacle que interpreta pels pobles la parella protagonista es diu “La nostra cançó” i dels que ens regalen un fragment encantador (spin off, si us plau: feu un dia un post funció amb aquest espectacle fictici!).

En definitiva, molt més del que pot semblar. Sí, hi ha comèdia, molta i molt bona, però a sota hi ha un drama, el de la parella, el dels somnis...igual de magnífic.