fb

You say tomato

Club Capitol - Barcelona
 
 
72 visites
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
I si ara, simplement, ho deixéssim estar? Hem travessat el país en cotxe innumerables vegades, hem actuat a locals ruïnosos, hem mantingut llargues i pesades converses amb empresaris indesitjables i ens hem deixat la pell en cada concert; hem renunciat a amics, a aficions i a estones d'oci, hem regalat les nostres vacances, les nostres hores de son, hem deixat de fer viatges; ho hem donat literalment tot per aconseguir el nostre somni. Però avui tenim 37 anys i poc a poc comencem a adonar-nos que la vida que havíem somiat no té resa veure amb aquesta. Aleshores per què no ho deixem estar? Simplement. Per què no ens acomiadem amb un últim gran concert i ho deixem estar.

En Santi, fill renegat d'una llarga nissaga d'orquestristes de comarques, i la Rosó, nena prodigi televisiva dels primers noranta, porten 10 anys vivint junts. La seva història d'amor va començar juntament amb un trepidant projecte musical que els havia de portar, un dia o altre, al capdamunt de l'escena catalana. Els anys han passat i aquest dia no ha arribat. Avui, mentre esperen que les portes s'obrin i el local s'ompli de gent per recuperar part dels diners que han perdut en la seva darrera gira, no tindran més remei que preguntar-se cap a on va el seu projecte musical, cap a on va la seva història d'amor i quina de les dues coses està destruint a l'altre.

Amb referents al cap com Ay! Carmela de José Sanchís Sinisterra, El viaje a ninguna parte de Fernando Fernan Gómez o Minetti de Thomas Bernhard, volem que You Say Tomato sigui una comèdia intensa i profundament humana on el diàleg còmic i la música lleugera construeixin una reflexió des acomplexada sobre el sentit real de l'art en el món en que vivim, sobre la satisfacció i la felicitat en les relacions de parella i, en general, sobre tot allò que ens trobem el dia que deixem de ser joves, deixem de tenir tota la vida per davant i ens adonem que, si no fem alguna cosa per evitar-ho, la nostra vida serà així fins als darrers dies. És això el que volíem?

CONDICIONS

Entrades a 14€: funciosn de dimecres i dijous.
Resta de funcions a 17€

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Autor: Joan Yago

Interpretada per Anna Moliner i Joan Negrié

Direcció: Joan Maria Segura



Horari Taquilles: 2 h. abans de començar l¿espectacle

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
10 de de setembre del 2016 a les 23:58h
Molt, molt més del que el títol podria fer pensar

A “You say tomato”, assistim a la preparació d’un bolo, no gaire motivant, d’una parella d’artistes que aspiraven a molt més que a acabar interpretant duets romàntics a les festes majors. I com això afecta a la seva vida de parella, i al revès. Un text magníficament escrit pel Joan Yago (tant poc com em criden les seves obres a La Calòrica i aquest m’ha encantat), molt trampós en un intel·ligent sentit (acaba en un registre còmic, alegre, tal com comença, diferent del to més agredolç de les reflexions de la parella) que et fa sortir somrient…si bé amb el temps vas reflexionant sobre el tema realment tractat (hi ha un moment on hem de deixar de perseguir els nostres somnis i acceptar vides més segures? és això la maduresa? les crisis dels 30, 40…). Vaja, el que els americans diuen un “dramedy” molt ben construit.
Suberbes interpretacions tant del Joan Negrié que passa de malencarat a un punt desvalgut, com de l’Anna Moliner, increïble, que m’ha recordat la millor Helen Hunt o l’Àngels Gonyalons de fa 20 anys; de fet, la parella, els seus diàlegs, ha despertat en mi records de la sèrie “Boig per tu” o del musical “Estan tocant la nostra cançó”, com si aquest “You say tomato” fos una continuació deu anys després. De fet, l’espectacle que interpreta pels pobles la parella protagonista es diu “La nostra cançó” i dels que ens regalen un fragment encantador (spin off, si us plau: feu un dia un post funció amb aquest espectacle fictici!).

En definitiva, molt més del que pot semblar. Sí, hi ha comèdia, molta i molt bona, però a sota hi ha un drama, el de la parella, el dels somnis...igual de magnífic.