fb

Ningú et va dir que fos fàcil

Jove Teatre Regina - Barcelona
 
 
75 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
L'adolescència es converteix en el tema d'una peça de teatre musical de ritme trepidant que transforma el pas de la infantesa a la joventut, en una aventura apta per als qui són adults i per als qui estan a punt de ser-ho.

Un vagó de metro. Cinc adolescents comencen en solitari un viatge que serà clau per a ells. No es coneixen de res. Potser s'han creuat alguna vegada i no recorden les seves cares o fins i tot, potser, van anar junts a l'escola quan eren petits i la memòria els està jugant una mala passada. El viatge serà llarg i la descoberta d'ells mateixos els omplirà el camí d'obstacles, pors i angoixes. Segur que trobaran companys de viatge i l'acceptació d'aquests jugarà un paper decisiu canviant la direcció del seu futur.

Un vagó de metro. Comença el recorregut. La seva destinació és l'edat adulta i arribar-hi es convertirà en l'aventura més gran de les seves vides.

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

Per a espectadors i espectadores a partir de 14 anys.

Marca la promoció, identifica't com a soci i valida que les dades siguin correctes. Torna a marcar les localitats on vols aplicar el descompte i revisa que el preu sigui el promocionat. No es farà cap devolució si no es segueix el procés. Ja pots continuar amb el procés de compra!

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
REPARTIMENT:
Nil Bofill
Júlia Bonjoch
Pablo Capuz
Cristina Dotras
Marc Miramunt
Pau Oliver

EQUIP ARTÍSTIC:
Música: Marc Miramunt
Arranjaments: Eloi Ortells
Direcció musical: Olga Fañanàs
Moviment: Esther Pérez
Escenografia: Tània Gumbau
Producció Tero Guzmán
Fotografia: Aitor Rodero
Vestuari: Lleo Quintana
Disseny gràfic: Mariona Campos
Producció executiva: Jove Teatre S.L
Ajudant de direcció: Sílvia Navarro
Autoria i direcció: Gerard Nicasi



RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
6 de de novembre del 2016 a les 10:04h
Perquè els viatges iniciàtics els fem cada dia, ni que sigui en tren.

Comneça l'Insti i per tant, una vida nova, cada jove té secrets, pors, somnis…, tots ells, però, amb problemes, i ben reals, que de vegades ho oblidem. El sexe, la família, el què diran, qui sóc i qui vull ser…La peça es dirigeix a un públic sovint oblidat, el jove, i ho fa de forma directa. Amb molta naturalitat es parla de sexe, d’amor, de bullying, de maduresa... Es reflecteixen perfectament aquells anys en què creiem que ho sabem tot però acostumem a triar la pitjor solució possible, que no escoltem a ningú perquè no ens cal però anem perduts.Per mi, el millor és que les trames no es tanquen del tot, hagués estat massa fàcil fer finals feliços per a tots La vida no és així. A més que pot portar a alguna reflexió de què els haurà passat? Tot un encert, com el títol: la vida dura, on compten les nostres decisions i les dels altres, comença aquí i més val que ho tinguis clar.
Molt de talent, començant per la música (sí, enllaunada, però aquí ho entenc; al Tívoli o Apolo, amb entrades de 50 €, no), que s’enganxa ràpid, amb cançons per a conèixer cada personatge (meravellosa la de la Marta, parlant de complexes amagats).
Escenografia senzilla però efectiva, coreografies que potser sobren, vestuari molt natural i que adaptem per a diferenciar-nos i acabem sent prototips (la lligona, el turmentat, el sensible, el chulo…). Interpretacions ben naturals i creïbles. 
RESUM: teatre de qualitat. Així de fàcil. Ideal, per tant, per a tothom. no només per als adolescents. Pels més grans, si us agradava Degrassi, no us la perdeu.

Diana
Diana
24 de d'agost del 2016 a les 09:57h
Una delicia!

Un placer para los sentidos: las voces, la actuación, el guión, la juventud!!!!! Repetiremos!!!!!