fb

Dansa d'agost - Teatre principal de Sabadell

Teatre Principal de Sabadell - Sabadell
 
 
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Dansa d'Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d'entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l'any 1936. Records, memòries d'un mes d'agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s'esfondrava.
MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:
Direcció: Ferran Utzet
Repartiment: Màrcia Cisteró Mónica López Marta Marco Òscar Muñoz Nora Navas Carlota Olcina Albert Triola Ramon Vila
Escenografia: Sebastià Brosa Elisenda Pérez Tapias
Il·luminació: Guillem Gelabert
Vestuari: Annita Ribera
Producció: La Perla 29

RECOMANACIONS
Neus
Neus
8 de d'agost del 2016 a les 18:43h
Un relat tendre i nostàlgic

OPINIÓ COM ESPECTADOR:

Aquesta obra hi vaig anar dues vegades.

La primera vegada gràcies a un concurs en el que s'havia de presentar una fotografia i vaig tenir la sort de guanyar.I la segona vegada vaig voler repetir amb el meu marit.

Us deixo la meva recomanació del dia de l'estrena.

Ahir vaig assistir a l’estrena de “Dansa d’agost”, una obra del dramaturg irlandès Brian Friel, que està dirigida per Ferran Utzet.

-Agost del 1936. Mentre a Europa bufen vents de guerra, a un petit poble de Donegal (Irlanda) la vida transcorre plàcidament a casa de les germanes Mundy. Cinc germanes, totes solteres d’entre 30 i 40 anys i de caràcters totalment diferents, viuen amb l’esperança d’un futur millor.

-Per tal de preparar més a fons l’espectacle, la companyia va viatjar a Irlanda, a la terra de BrienFriel (Glenties); fins hi tot van buscar la casa de les germanes Mundy.

-Aquesta obra reflecteix molt bé la situació d’una època ; la repressió d’un món rural, que és incapaç d’adaptar-se a la modernitat.

-Els personatges: Kate (Mónica López) la germana gran, és la única que treballa fora de casa; és la responsabilitat i la seva actitud és la de protecció envers les seves germanes. Maggie (Marta Marco) es dedica a les feines de casa, el seu tarannà és el d’una noia alegra, esbojarrada i la de mentalitat més oberta. La Rose (Màrcia Cisteró) que té una lleu disminució , és la innocència. L’Agnes (Nora Navas) treballa a casa cosint guants, és la més tímida. I la Chris (Carlota Olcina) és la més petita, té un fill d’uns set anys, en Michael (Albert Triola) que de tant en tant rep la visita del seu pare, en Gerry (Oscar Muñoz),un trenca-cors, que mai s’ha ocupat del seu fill. Totes cinc germanes desitgen i somien en una vida millor. Viuen ofegades per les obligacions religioses i l´ambient opressiu dels petits pobles.

Un esdeveniment inesperat farà que aquest canvi sembli possible, però no tal i com s´esperava. El germà gran, en Jack (Ramon Vila), fins ara missioner a l´Àfrica, torna per passar els seus últims dies amb la família.

Un aparell de ràdio, que han batejat amb el nom de Marconi, serà l’única cosa que les farà viure petits moments de felicitat.

-En Michael és qui narra l’acció rememorant un capítol de la seva infantesa, l’agost del 1936, “un estiu transcendental per a la família perquè es fa evident que la seva manera de viure està a punt de trencar-se”, possiblement el millor moment de la seva vida.

-Hi ha escenes realment molt bones, per mi un dels millors moments de l’obra és el del ball. El ball simbolitza la llibertat; és aquell punt d’escapatòria davant l’opressió i la rutina diària. 

- Una boníssima direcció de Ferran Utzet, ha portat als actors a la excel·lència, sobretot les interpretacions femenines ( les grans protagonistes d’aquesta obra), que han estat magnífiques.

-M’ha agrada’t molt l'escenografia , la il.luminació l’he trobat  fantàstica, la banda sonora em va posar la pell de gallina,... “It’s time to say goodnight”, “Say Goodbay”, “Morning”,..., cançons relacionades amb l’època i el lloc on succeeix la història.

Forts aplaudiments d’un públic entusiasmat i del tot satisfet .

 Sens dubte, us la recomano.