fb

Quan acabi la nit

Tantarantana - Barcelona
 
 
97 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Un home recorre l'Antàrtida en travessia solitària, arrossegant el seu trineu. Tres joves d'after comparteixen les seves idees i somnis, incapaços de tornar a casa. Una noia espera a l'aeroport el vol que li canviarà la vida. Tres històries desvinculades entre si però lligades per la mateixa pregunta: davant de la certesa de que no som immortals, a què destinar la nostra vida? Aconseguir una gran fita memorable? Rendir-se al plaer i la diversió? Seguir el camí dels nostres somnis anhelats però mai realitzats? En definitiva, com fer que la vida valgui la pena?
CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Col·lectiu La Santa

Idea original: Col·lectiu La Santa
Dramatúrgia: Laura Mihon
Direcció: Àurea Márquez
Repartiment: Adrià Olay Arántzazu Ruiz i Jordi Sanosa
Escenografia: Nuria Molinos
Diseny de llums i tècnics: Natalia Ramos i Lluís Serra
Regidoria: Albert Lladò
Diseny de la BSO: Pep Soler
Fotografía i video: Dani Ruiz Producció: Cristina Ferrer Col·lectiu La Santa i Teatre Tantarantana
Comunicació: Cristina Ferrer i Teatre Tantarantana



RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
6 de de setembre del 2016 a les 22:51h
L'etern dubte vital: a on vaig? puc canviar de vida?

L'eterna pregunta. A on anem? què fem amb la nostra vida? Quan acabi la nit i comenci un nou dia, serà nou realment o una repetició de la grisor comfortable?  Tot això podria sonar a "tostón". En absolut. Tres històries ben diferents, amb les que t'identifiques en major o menor mesura, properes tot i que no ho semblin, amb tocs d’humor però amb càrrega dramàtica al mateix temps.Una noia que vol? deixar enrera el seu món còmode i marxar a un nou país, un explorador solitari que únicament? vol superar Shackleton i uns amics que no saben  -gosen?- acabar una nit de festa. En tots els casos, les expectatives del que hi ha més enllà, la por a tornar al dia a dia, ple de somnis no assolits i ni tan sols perseguits, a preguntar.-se si la seva vida és la que volen, si hi ha alternatives i si  són valents per a abraçar-les. Tots ells enfrontant-se a aquestes preguntes esperonats per algú a qui gairebé no coneixen però sap com tocar el punt de la seva ànima on dormen tots els dubtes.

Els tres actors interpreten magníficament nou personatges sense gairebé temps de transicions entre històries, perfectament marcades pel so i il·luminació.

Com passa a les obres de relats o diferent històries, unas t'atrapa més que la resta, per afinitats, experiències...La història que més em va fer remoure a la butaca va ser la dels que continuen de festa un cop ha acabat la nit i potser la joventut. Tots coneixem o ens hem trobat amb un d’aquests que no sap parar, que defuig qualsevol pregunta que el faci semblar un més, o millor dit, la contesta amb un joc en el que si no entres ets un “avorrit”; tothom sap que aquest “fiestero” total només fa que fugir, que part de la seva diversió és humiliar els altres perquè no ho són tant com ell, però no pots sortir d’aquest ambient de suposada festa, estàs presoner de la por de tornar a la teva vida diària i denfrontar-se a la vida.