fb
La rebel·lia possible

La rebel·lia possible

La Seca - Espai Brossa - Barcelona Ciutat
 
 
120 visites
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Un dia, el nostre home decideix reclamar a una teleoperadora la devolució d'uns cèntims per estar en desacord amb el criteri aplicat en les tarifes. Davant el desinterès de l'empresa per respondre a la seva reclamació, decideix arribar fins al final. Les queixes, denúncies, reclamacions, recursos i apel·lacions li roben temps i diners. La seva dona entén el gest, però no una causa tan insignificant. Tan sols troba consol en una companya de treball que veu en ell un quixot contemporani, pacient i determinat. Ella el presenta a diverses persones com un exemple a seguir i sense voler-ho, es veu obligat a assumir la responsabilitat de liderar les accions reivindicatives d'aquest grup format espontàniament . A partir d'aquí, la seva vida llisca per un pendent de final impredictible.
MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Autor Javier G. Yagüe i Luis Garcia Araus
Traducció Cristina Noguer i Blanca Solé
Direcció José Sánchez Orosa
Amb Toni González Blanca Solé Joan Sureda Júlia Bonjoch i Núria Valls
Escenografia Esmeralda Díaz
Vestuari Charo Sánchez
Fotografia Eduardo Pelach
Disseny de llums José Espigares
Disseny gràfic Josan Ortiz
Ajudant de direcció Jaume Viñas



RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
19 de de setembre del 2016 a les 07:55h
Lluita pels teus drets, tot i que sembli inútil. Millor el fons que la forma.

 Crec que no vaig acabar de connectar del tot. En forma de conte (potser això és el que no em va convèncer, que em recordessin que el que veia no era “real”) se’ns expliquen quatre històries de David vs Goliat, ciutadans anònims que no es resignen a veure com els seus drets són ignorats davant de grans companyies o institucions. Situacions que tots hem patit o coneixem de prop on la impotència porta a la desesperació. La ràbia dels mecanismes imposats per abusar del seu poder (no poder reclamar, ningú que ens escolti...) aprofitant-se dels pocs mitjans al nostre abast i de que és més fàcil, i socialment acceptat, acotar el cap. Molt interessant i dona peu a reflexionar.

Crec que les escenes són un pèl llargues així com les transicions. Molt bones interpretacions i una història, la del pare i la filla, que commou.