fb

Ragazzo

Teatre Lliure de Montjuïc - Barcelona
 
 
  • Disponible per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM
Ha estat Premi de la Crítica 2015 al Millor Espectacle per a Joves i a l'Actor Revelació, i Premi Serra d'Or a l'Espectacle Teatral del 2015. Dedicat a Carlo Giuliani, un jove assassinat a Gènova el juliol del 2001 durant la cimera del G8. Benvinguts a la llibertat vigilada global. Benvinguts al segle XXI.

Què fer davant l'amenaça? Té legitimitat un govern que s'ha de blindar per a decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

"Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col.lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres." Lali Álvarez

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la segona guerra mundial: les fronteres estàn tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l'entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l'estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai que han acondicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per a escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per a participar al Forum Social Mundial que també s'ha instal.lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest "altre món possible" que des de fa uns anys s'imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de restar a la Columna dels Desobedients, que s'ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

 

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

intèrpret Oriol Pla

 il·luminació Núria Solina / so Pau Matas Nogué

ajudant de direcció Quimet Pla / assistent al muntatge Irene Vicente / col·laboradors Aleix Aguilà i Isaac Domínguez

agraïments Haidi Giuliani Elena Giuliani Teresa Garriga Dani Lagartofernández Agnés Mateus Sergi Gutiérrez Diana Pla Ignasi Álvarez Anna Gonzalvo Viky Benítez Mariona Álvarez Marisol Casas Txus Martínez Carles Álvarez Francesca Mascetti Vanesa Rise Eloise Barighini Andre de Lotto Guido Ramellini Ida Mauro Katia Bosco Dario Ferraro i Marta Garolera

i un agraïment especial al grup Zoo per deixar-nos fer servir la seva música en escena



Horari Taquilles:
Feiners de 18 a 21 h. Dissabtes, diumenges i festius, de 16 a 18 h. Els dies de preu reduït no s'aplica descompte

RECOMANACIONS
Neus
Neus
8 de d'agost del 2016 a les 18:54h
“La prespectiva de violencia és violència”-Carlo Giuliani

“Ragazzo” és una crítica a la globalització i a l’abús del poder, és un parleu-ne per no oblidar, és impotència, és un fet real , una història sense resoldre, un reconeixement i homenatge a Carlo Giuliani.

Gènova. Juliol de 2001 durant la cimera del G8 (trobada anual on es reuneixen els caps d’estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics) . Després de la reunió Ministerial de la OMC durant el novembre de 1999 a Seattle, va representar l’inici d’un nou cicle de mobilitzacions internacionals. Es prohibeix estendre roba als balcons, es prohibeixen les manifestacions o trobar-se en la zona on estan reunits els líders mundials del G8. Per una “millor seguretat ciutadana” es tallen alguns carrers, milers de policies patrullen la ciutat, fins hi tot hi ha un helicòpter en constant vigilància.

El protagonista de “Ragazzo” és Carlo Giuliani , un jove activista italià simpatitzant del moviment antiglobalització, que va morir el 20 de juliol, durant un dels enfrontaments entre els manifestants anti G8 i les forces de seguretat italianes. Les circumstàncies de la seva mort i la posterior investigació, segueixen avui en dia sense resoldre’s. Després de la seva mort Carlo es va convertir en un símbol pels activistes antiglobalització.

L’actor Oriol Pla ens ha fet una interpretació magistral des del primer minut d’aquest jove. Un noi com un altre qualsevol de la seva edat, que li agrada anar a concerts, fumar, menjar sà, anar a la platja; i amb uns ideals i revel·lia propis de l’edat .Malauradament el destí li guardava un mala passada, podia haver estat qualsevol.

L’Oriol Pla si deixa la pell , la seva energia va més enllà de l’escenari. Nosaltres ens hem quedat clavats a la cadira. Brutal !!!

La Lali Álvarez a part de ser l’autora d’aquest magnífic, extraordinari i impecable text, s’ha estrenat com a directora. Felicitats !!!

En fi, aquest és un d’aquells espectacles que jo en dic rodó. Per què quan totes les peces que formen un projecte (escenografia, text, direcció, il·luminació i interpretació) s’uneixen de manera harmònica, i el resultat final de de tot plegat és brutal, podem afirmar que és un imprescindible que ningú s’hauria de perdre.

“No vull ser un monument fet de pedra, tan sols cal que parleu del que va passar, perquè s’ha de recordar per no oblidar” en memòria de Carlo Giuliani.