fb

La senyora Florentina i el seu amor Homer

Teatre Nacional de Catalunya - Barcelona
 
 
372 visites
  • Per a socis:
  • BÀSIC
  • PREMIUM

A la Barcelona benestant de principis del segle XX, una professora de piano inicia un procés de construcció d'una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que continuarà amb Zerafina, la jove criada que seguirà els passos de Florentina.

COL·LOQUI EL 03/03/16 DESPRÉS DE LA FUNCIÓ

CONDICIONS

Aquesta proposta ja no està disponible

La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TR3SC.

MÉS INFORMACIÓ
Intèrprets:

Direcció: Sergi Belbel

 Amb: Carme Callol Enric Cambray Margarida Minguillon Mercè Sampietro Toni Sevilla i Teresa Urroz. Resta de repartiment en curs.

 Producció: Teatre Nacional de Catalunya i els Teatres Amics



Horari Taquilles:
De dimarts a dissabte, de 15 a 21 h. Diumenges, de 15 a 18 h. La venda anticipada es farà fins a una hora abans de començar la representació. Els dies de preu reduït no s'aplica el descompte

RECOMANACIONS
Un poquito feo
Un poquito feo
20 de de març del 2017 a les 20:01h
Fluixíssima però veus un monstre a l'escenari: Gran Elisabet Casanovas

Una amiga meva diu que "Plaer és dolor", sempre ho he discutit...fins ara. “LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HORMER"  és del més avorrit, carrincló, amb humor ranci que he vist...i al mateix temps, un gran plaer per la sublim actuació de l'Elisabet Casanovas, a qui jo desconeixia (hauria de començar a mirar la tele).

Quan ella apareix (tard, uns espectadors ja havien marxat) et fa seu des de l'inici (tòpic que aquí és veritat), t'enamora artísticament. Com em van dir uns teatraires, el paper de criada papissota de poble és un bombó. Cert, però el mèrit és no haver fet el bombó empalagós sinó deliciós. Funciona no només com a contrapunt de les senyores grans sinó que la interpretació, per sí sola és genial, més enllà de rèpliques enginyoses; fins i tot quan camina transmet què i com és el seu personatge, amb molt d'humor ( aquest sí, del bo) i matisos. Segur que la direcció té mèrit en això i diria que s’ha entregat tant a ella que ha provocat que els altres personatges siguin o desdibuixats (a algú li importa realment què li passa a Florentina?), caricaturescs i exageradíssims (les amigues) i amb moments de certa vergonya (cuplés picantons). Tot s’ha de dir, tothom reia de valent.

Llegeixo que l'obra és un missatge reivindicatiu del paper de la dona, de la seva decisió de ser "dones que viuen soles". Bé, jo no vaig veure que fessin res per triar aquesta situació, que encaren com poden: Florentina només actua, i moguda per la ràbia, quan l'home, menyspreable, pren una decisió després de dècades, les amigues no han triat el no tenir parella o que aquesta no els aporti gaire cosa i la criada actua per una situació personal que el pretenent no acceptarà i perquè ha canviat la seva situació econòmica.

A banda de la Casanovas, gaudim d'una escenografia preciosa, la sala d’estar d’una casa bona de Sant Gervasi, amb finestrals a un jardí preciós (tractant-se de Rodoreda no podien faltar les flors), i un magnífic vestuari. També veiem un camaleònic Enric Cambray en papers ben diferents, entre ells l’únic que ens ensenya l’altra cara de la història, la que veu el món fora de la residencia de la Sra Florentina, interessant contrapunt entre la percepció dels burgesos i el proletariat.

En RESUM: per veure, com ha dit algú, el naixement d’una estrella.