El MEV (Museu Episcopal de Vic) és el museu català d'art medieval d'Interès Nacional. Instal·lat des del maig de 2002 a un nou edifici, obra dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, es va fundar l'any 1891 amb l'objectiu de recollir la pintura medieval catalana i els oficis d'origen litúrgic procedents del bisbat de Vic. Des dels seus orígens va aconseguir una col·lecció molt representativa, formada actualment per més de 23.000 objectes, i va esdevenir un model a seguir per la creació d'altres museus catalans.
Actualment, és considerat, juntament amb el MNAC, el museu d'art més important de Catalunya, amb una de les millors col·leccions d'art medieval d'Europa.
A la planta baixa i en una part de la primera planta, s'hi exposa la pintura i l'escultura romànica i gòtica dels segles XII-XV, amb les obres que han donat un prestigi internacional al museu. De l'època romànica podem destacar el Davallament d'Erill la Vall, el baldaquí de la Vall de Ribes, un important conjunt de frontals d'altar i unes pintures murals, que en el nou edifici es presenten per primera vegada amb unes mides molt semblants a les de les esglésies originals. De l'època gòtica, en escultura, sobresurten el retaule de la passió de Bernat Saulet i les escultures d'alabastre del taller de Sant Joan de les Abadesses. La col·lecció de pintura gòtica conté una representació dels millors pintors catalans: Arnau y Ferrer Bassa, Pere Serra, Lluís Borrassà, Ramon de Mur, Jaume Cabrera, Bernat Martorell, Jaume Ferrer II i Jaume Huguet.
La col·lecció de teixit i indumentària litúrgica, considerada la més completa de Catalunya i una de les millors d'Europa, per la qualitat i la diversitat de les seves peces, s'exposa en un espai independent que permet el control lumínic i climàtic més adequat a la seva conservació. Hi destaca el frontal d'altar, Drap de les Bruixes, obra mestra del teixit europeu del s.XII. L'última exposició que troba el visitant al primer pis és la de vidre, que conserva objectes dels segles XVI al XIX.