El director d'una institució mig asil mig sanatori toparà amb els seus subordinats arran d'un suposat assassinat que capgirarà l'ordre establert. Una crítica a la burocràcia que és l'inici del teatre més polític de Harold Pinter.

'S'ha escrit molt sobre l'estil de Harold Pinter i les ressonàncies que percudeixen els seus textos. Molt, i de manera molt reduccionista la major part de les vegades. Davant la sorpresa i la dificultat de classificar-lo, resulta més eloqüent inundar de referències ja assimilades els textos que ens inquieten, per col·locar-los així al prestatge d'autors digerits. Ah, sí! Pinter¿, és clar: grans influències d'aquest i de l'altre, i alhora un dels autors més influents de la segona meitat del segle xx. Està bé, sempre busquem un discurs tranquil·litzador que ens permeti enquadrar la qüestió i poder, llavors, començar a dissertar ¿a pontificar?¿ d'un autor, de tendències, territoris i comprensions. Això sí, deixant un marge de profunda comprensió només disfrutable per determinades elits que seran les dipositàries del `misteri'. Sempre hi ha qui sap com i de quina manera s'ha d'interpretar l'autor. I apartar-se'n es converteix en perillós i, per tant, corres el perill de no ser pinterià. La vâche! Però la veritat és que el seu univers teatral s'ha convertit en un lloc personal, únic, demolidor, crític, dissolvent i ideològic. No hi ha un únic Pinter sinó molts, units per un màxim comú denominador: l'home urbà occidental, la seva alienació, la seva dissolució alhora que creix un poder occidental pretesament democràtic i radicalment aniquilador. Dèiem que Pinter conté molts Pinters en la seva dramatúrgia i en l'estil teatral. Hothouse, Invernadero en l'extraordinària versió que firma l'Eduardo Mendoza, pertany al Pinter de les farses negres, molt negres, dislocades, trepidants, àcides i corrosives, com un riu subterrani vidriòlic que desfà i dissol tot allò que troba al seu pas i en el qual el poder, polític i estatal en aquest cas, treu el nas pudent i exterminador. L'invernadero, l'establiment de repòs referit per l'autor, és tot el contrari d'allò que sembla o indica la seva pretensió: un indret balsàmic i de rehabilitació. Ben a la inversa, és un espai on s'ha instal·lat l'horror i l'aniquilament psíquic i total, la negligència i el desemparament i, no hi podia faltar, l'assassinat, la desaparició impune i el mutisme institucional. Vosaltres, honrats ciutadans i seguidors de l'ordre establert, podeu, sense saber-ho, cometre algun error i perdreu la identitat: us convertireu en un número, us rentaran el cervell elèctricament i amb brutalitat i no serà difícil fer-vos desaparèixer per sempre... I aquest mecanisme del poder establert és tan ferotge i voraç que s'acabarà autodevorant en aquest indret asèptic, tranquil, fraternal i que quan comença l'acció celebra la festa del Naixement del Senyor. Atenció! Vigileu¿ No permeteu que us fiquin allà dins sota cap concepte.'
Mario Gas