DESCRIPCIÓ
És una xerrada sobre el sexe, la dona, l'home, sobre la mort, Déu, l'estupidesa, la felicitat i sobre la pròpia vida, és a dir, sobre la gran mentida. Un dia un gran amic, i bon jugador de mus, em va dir que el sexe és com el mus: si no tens una bona parella et convé tenir una bona mà. Va morir fa dos anys, un dilluns. Encara recordo que em va dir: "T'adones Godoy, quina manera més estúpida de començar la setmana". Però va ser feliç, a la seva manera, però feliç. S'ha de tenir en compte que en aquesta vida només els estúpids són totalment feliços. La vida, estimats amics, és com els fongs, tots són comestibles, però alguns només un sol cop. Han de riure's de la vida: Han de viure com pensen o acabaran pensant... com viuen, entenen el que vull dir?. Bé, això no és del tot cert....però, veritat que sembla mentida?. La meva mare em va dir un dia: "mira fill, les dones mentiríem menys si els homes no féssiu tantes preguntes". Amics, s'ha de mentir amb sinceritat per tal que creguin que és veritat. Alguna vegada, amics, diguin la veritat, perquè els creguin quan menteixen. Provin de ser una mica feliços, al menys una mica, i no demanin més perquè no hi ha. Adéu amics i que menteixin d'allò més bé.
COMPARTEIX