Luis Cernuda (1902-1963) és un home sol entre la multitud, un home sol abocat per les circumstàncies personals i col·lectives a un exili múltiple i successiu: familiar, social, sentimental, polític i també geogràfic, un home esqueixat per l'abisme que separa el desig vital de la realitat que, quan no és cruel, és avara o anodina.
Un home com tants de la seva època, si es vol, però Luis Cernuda era un poeta, i la moral poètica el va dur a esculpir una obra bategant, viva -i si cal, contradictòria- que resulta indestriable de la seva vida, i que constitueix també una prova d'amor etern a la bellesa, tan fugaç i, per tant, dolorosa. |