Dues parelles es reuneixen. El fill d'una d'elles, amb tan sols 9 anys ha fet mal al de l'altra al parc. Decideixen mantenir una entrevista per resoldre l'assumpte amb civisme. Benèvols i conciliadors, tenen un discurs comú de tolerància i comprensió. Però, amb la mateixa subtilesa amb què comença la seva conversa, inicien un canvi d'actitud entre ells.
Revelació contra la insatisfacció humana de les seves pròpies vides. Tots contra tots.
L'obra tracta temes tan actuals com la competitivitat, la manca de compassió, la crueltat i l'agressivitat. Segons la directora Tamzin Towsend es tracta d'una comèdia àcida i dura. La responsable teatral considera que els temes centrals d'un Déu salvatge són l'educació, els fills, la parella i la família.
A Tamzin Towsend li agrada fer reflexionar al públic a l'obra "Un déu salvatge": "Els pares són moltíssim més salvatges que els nens perquè provoquen dolor amb la forma de criticar, jutjar, actuar..." I és que en aquesta obra ningú se salva, tot el món té un moment salvatge. Per la directora és una obra plena de silencis que volen dir moltes coses, matissos, mirades....
|