Per prendre perspectiva cal allunyar-se del camí, enfilar-se i guanyar distància. Des del marge, Carles Sanjosé es mira al mirall per veure qui és i d'on ve. O millor dit: qui som i d'on venim.
I ens convida a submergir-nos molt més enllà de la quotidianitat que suggereixen les lletres. Sanjosé fa neteja: mentre treu la pols i escombra la casa, aparta les noses que el distreien i s'apropa a les essències profundes, a la música pop en sentit estricte: la que tots portem escrita a l'ADN en siguem o no conscients. Perquè aquest disc beu de fonts tel·lúriques i alhora té els peus clavats en l'avui. Sense renunciar a la seva personalitat ni al seu so, Sanjosex busca i troba les essències per crear una música d'una terra i de molts segles.